dijous, 28 de febrer del 2013

operació enmascarada

Aquests dies estic seguint, o millor dit, intento seguir el judici contra la "operacion puerto". I dic intento seguir perquè llevat dels dos o tres primers dies costa poder trobar informació sobre el que jo autoanomeno "operacio enmascarada".
La veritat és que seguint les declaracions del exciclista de Kelme, Jesus Manzano, el esfereidor testimoni de Jeorge Jashcke o el de Tyler Hamilton un pensa que el dopatge sobrepassa qualsevol expectativa que cada un tingues pensada. A mi això em supera i em fa perdre l'oremus i el curios del cas és que mentre tots ells vivien al carro del dopatge cap deia res, cap es queixava... un cop van ser enxampats ara tots garlen! curios no?
LLuny de tot això, de la gravetat de les declaracions fetes sota jurament (hem de pensar que son veridiques) s'amaga una autèntica trama de camuflatge, una autèncica trama d'encubriment perquè tot això quedi en res. Començant per la jutgessa del cas en no obligar al principal encausat "eufemeiano fuentes" a donar noms dels seus clients, a la prensa per l'encubriment de molts dels noms que surten en la causa (tenistes, futbolistes, atletes, boxejadors...) i que cap d'ells a declarat.
Molts son els interessos en que això quedi en res, que l'esport espanyol quedi net , i és que la candidatura de Madrid 2020 queda molt a prop i no es poden permetre un escàndol, que a ulls meus ja i és.
Una vergonya és el veure com autoritats, politics i estaments publics donen suport a esportistes condemnats per dopatge (un exemple flagrant és l'atleta  Marta Dominguez, ara diputada del PP per Palencia), un altre cas és el d'Alberto contador, o en el seu dia el de Pep Guardiola, positiu en la seva etapa al futbol Ilalià).
En aquest país mai farem net, i no ho farem perquè no interessa als quatre mamonassos que tenim dirigint a dalt, s'estimen més anar possant padassos, un aquí un allà, i de tant en tant inputar algun xitxarel.lo per contentar a la AMA i anar tirant, mentre els principals càncers del dopatge en l'esport continuen campant i veneficianse del encubriemt dels seus colegues.
Trist i decepcionant, trist pels milers i milers de deportistes que jugant net s'han quedat pel camí d'arribar a ser algú dins el mon de l'esport, i decepcionant perquè ningú mou un dit per possar una solució a aquest greu problema.