dijous, 22 de desembre de 2011

Una de tantes...

Cada cop que passa, cada cop que surt a la llum una llista de persones vinculades al dopatge passa el mateix.
Per una part es publiquen uns noms ( encara que nomes et citin a declarar com a testimoni et posen a la llista, i ets un simple testimoni, que no es imputat, no es el mateix)i s’obre una investigació que sempre acaba en el mateix, en res. Rara vegada algú va a la presó o s'el sanciona exemplarment per haver-se dopat o el que es més greu, per haver venut substancies dopants, o el que es el mateix, ser un camell.
Moltes vegades han sortit a la llum noms de esportistes i directors en operacions com la “operacion Puerto” o “operació llebrer” o alguna altre, però no ha passat res. Un te la sensació que la gent pot fer el que vulgui que aquí no passa res, i les diferents investigacions em donen la raó.
Però el que més greu em sap es veure com en les xarxes socials es fan judicis paral•lels, on la gent dicta sentencia sense tenir la més punyetera idea del que diu, i el que es més greu, acusen i senyalen sense cap mena de mirament, parlen i parlen d’oïda, de que si aquest m’ha dit i que si aquest es un “bombero”.
Sovint penso que molta d’aquesta gent es l’enveja la que la mou a dir segons que, sembla que cada cop que algú fa una bona carrera o la guanya ja es sospitós. Es molt trist veure que gent que et penses que son companys escriguin el que escriuen... Algun dia algú haurà de pensar el que posa i les conseqüències que te el que ha posat, de fet son gent que els agrada la telebasura, aquella en que es deixen anar mentides una rere l’altre “carnassa” en dic jo.

El que està clar es que la justícia no vol actuar, l’operació port no va arribar al final pels noms que i sortien, i que segur que en alguna d’aquestes tantes llistes hi ha algú que es innocent, però que el seu nom ja s’ha embrutat per sempre.