diumenge, 11 de setembre del 2011

Misèria

Molta misèria es la que m’ha tocat patir avui.  La carrera ha sortit rapidíssima, ho això m’ha semblat a mi. Fins al km 90 he anat prou bé, però ja arribant a Girona he vist que les forces començaven a fallar. Ha sigut al pas per Banyoles i començar a pujar cap a Olot per la carretera se Santa Pau que he quedat completament vuit, he fet els últims 30 km  sol, passant una misèria com no recordo haver passat mai... la veritat es que hagués pogut pujar al cotxe escombra però no he volgut, el meu cor em demanava acabar la carrera i així ho he fet.
Com diu en Perico Delgado, avui m'ha visitat "el hombre del mazo"

Pedalava i pedalava i la bici no avançava, les cames no responien... ufffff quan i penso, han estat els 30 km més llargs de la meva vida... al arribar a meta ja estaven desmuntant l’arribada, no se quan de temps he perdut ni m’importa.
Segurament del “pajaron” d’avui me’n recordaré temps, però encara que algú no ho entengui estic content  i decebut amb mi mateix. Decebut per no haver estat a l’altura que a mi m’agradaria, i content per haver acabat la cursa, lluny, molt lluny del que a mi m’agradaria, però amb això de la bicicleta s’ha de saber estar a les dures i a les madures.
En fi, que dissabte més a Manlleu, per mi la ultima de la temporada!