dimecres, 27 de març del 2013

Volta a Catalunya 2013

La volta a Catalunya 2013 a donat molt de si, a tots els nivells, o sigui qu l'organització a de pendre nota de quan les coses surten bé!
La primera etapa amb un final imprevist, i on els teorics liders van estar al cas i van entrar al tall davanter.
La segona etapa una més que previsible arribada a l'esprint.
La tercera etapa i per a mi, l'etapa clau que ha marcat la volta. Vallter 2000. a dos km de meta el cap de cursa era de 30 corredors, quan ho vaig veure vaig quedar perplexe, com podia ser? no eliminar rivals a vallter va desencadenar la guerra a l'etapa seguent, la de Port Ainé.
I la quarta etapa va començar com no podia ser d'una altre manera, amb una gran escapada i amb la més que previsible infiltració d'algun dels corredors que van arribar a vallter amb el gran grup, i amb la desgraciada caiguda del lider Alejandro Valverde, lider fins llavors i que li va causar l'abandonament. Grandissima victoria de Daniel Martin, com va lluitar i com va patir!
Les caranboles van voler que en Joaquim rodriguez en fes "prou" amb guanyar la ultima etapa (amb bonificació de 10 segons) per guanyar la volta. La meva grata sorpressa va ser la manera més que intel.ligent de còrrer que va demostrar Daniel Martin, va bonifica un segon en un sprint intermig per evitar aquesta caranbola, amb la sorpressa de tots.
la cinquena etapa va provocar un tall al sprint que va provocar que purito i la resta de favorits perdessin 3 segons més. Aquesta etapa és un clar exemple del que ha de passar un lider en una cursa per etapes, la gent és pensa que només està al 100x100 en etapes de montanya i aquí queda clar que SEMPRE ha d'estar a l'aguait i sempre a d'estar amb els ulls oberts i amb la vista i la concentreció possades a la cursa.
La sisens i per a mi la més emotiva de totes, homenatge a valls a Xavi tondo, qualsevol paraula sobra, les imatges parles per si soles...
I la ultima i potser la més esperada per donar un tomb a la general. La mitica i màgica montanya de montjuic... no va poder ser, a purito li va faltar potser rampes més dures, però vam veure com escarponi atacava i passava de la 5º a la 3º plaça del podi.
Exel.lent espectacle de gent i recorregut el viscut a barcelona, s'ha de repetir i recuperar d'una vegada per totes la matina ciclista de montjuic!!!

Agraïr a la televisió publica catalana que per fi poguem veure la volta de casa per la tv de casa nostre. això no treu que sigui criticable la pessima retransmissió a nivell d'imatges.
Per acabar, vull parlar d'una cosa que res a veure te amb la volta ni amb el ciclisme, i va per a tots aquells catalans que és fan fotos al costat de deportistes que diuen portar la marca Catalunya àrreu.
Daniel Martin va ser entrevistat i enten perfectament el català i el parla, si em direu que viu  temporades a Girona, però per exemple vull recordar que Messi porta tota una vida aquí i res de res, o iniesta, que fins fa 4 dies ni el parlava... només és un apunt...

dimecres, 13 de març del 2013

voler no és poder

I mai més ben dit.... una cosa és voler i l'altre és poder! el cap de setmana passat tenia les curses de Sabadell, en tenia moltes ganes i sabia sobradament que hi harribava molt just de forma, volia ajudar a l'equip i volia fer-ho bé, les ganes hi eren de sobres, la força i la forma no. I és que no sempre surt tot com un ho espera, i després de passar un hivern entrenant bé i arribant com poques vegades de forma a principi de temporada una inoportuna grip m'ha deixat fora de combat... toca tornar-hi i res millor que seguir, seguir i seguir!!!!
i res millor que fer 2h de recuperació dilluns i ahir amb la previsió de pluja 1h30min de BTT pel Montgrí, on finalment em vaig mullar, i fins i tot va caure calamarsa! aviam si la Btt hem dona aquest punt de xispa que em falta!!!! i es que sóc tot un diesel.... un Barreiros!

divendres, 8 de març del 2013

Unió ciclista Sabadell

Tornem a iniciar la temporada ciclista per a elits-s23 i com ja va passar l'any passat ho fem a Sabadell, on la unió ciclista Sabadell torna a celebrar el 42º trofeu Joan Escolà dissabte (105km) i el 83º campionat de Sabadell diumenge (120km). Si pares ha pensar dius... 83º! mare meva, 83 anys organitzant aquesta curs! és diu haviat! només paraules d'agraïment per aquest club i la gent que hi ha darrere, que any rere any continua organitzant un cap de setmana de curses.
És per treure's el barret amb aquests tipus d'organitzadors, bé, es de justicia treure's el barret davant de tots els organitzadors que tal i com està el pati, continuen traient endavant curses de competició de categories de promoció, ( infantils, cadets, juvenils, s23 i elits) que potser algun dia treurà corredors professionals. I per a ells ha de ser un orgull estar any rere any treien curses endavant. A tots ells mil gràcies! El que hem de fer els corredors és anar-hi a còrrer i felicitar-los.
Molt al meu pessar aquest any haurem de pagar inscripcció per còrrer, ja feia uns 3 anys que s'anava al darrere i al final ja ho tenim inplantat. El primer any que ho van intentar i va haver molt de movment per part dels corredors i ho vam poder evitar, però la cosa s'ha anat desinflant per desgràcia nostre. Jo crec que no és la solució, altres creuen que si... el temps dirà, però hi haurà gent que digui, com ja he sentit, que" pagar per pagar, corro a master i puc còrrer les curses de master i elit s23" cosa que no he entes mai, però continuaré lluitant per com a minim tenir el gust de poder dir que he fet el possible per ajudar. Ja veurem...

Després de dos dies més de llevantada a l'empordà vaig tornar a trepitjar l'asfalt, ruta fins a Girona i tornar... mica en mica anem recuperant les sensacions després de la punyetera i interminable grip.
Dia molt humit i amb aigua per tot arreu, rieres rius i reierols a rebentar d'aigua... és genial
 el Ter anava ben ple!